Una crisi, un IMA, genera afectats; des d’una perspectiva poblacional, promoció de la salut i de prevenció de la malaltia aquesta condició supera a la de víctima.
Un afectat pot ser directe: aquella persona que, arran d’un incident massiu, es traslladada pel SEM o relata una situació que, al seu parer o al d’un professional sanitari, es susceptible de ser atesa i que acut en demanda d’atenció sanitària; òbviament, cal que hi hagi una relació causal directa amb el IMA.
Inclou els evacuats, en el moment del incident, pel SEM i altres ambulàncies cap als centres sanitaris SISCAT on se’ls atendrà i aquells que hi acudeixen pel seus propis mitjans: espontanis; el mateix dia o en els successius.
Els afectats poden ser físics o psicològics.
Els afectats psicològics únicament tindran aquesta condició quan siguin atesos individualment.
Una víctima és un afectat que compleix determinades condicions legals; la condició li atorguen alguns organismes governamentals.
L’afectació psicològica i l’emocional poden sorgir fora del lloc d’ocurrència del IMA i en un altre moment. Les persones ateses en aquesta situació son els afectats indirectes sempre que hi hagi un vincle reconegut amb l’afectat directe i una relació causal amb el IMA.
Si no el manifesten amb un afectat directe, parlem d’afectat secundari.